optimisme

L’OPTIMISME I EL SEUS ENEMICS

“En la nostra vida no hi ha un dia sense importància”.

INTRODUCCIÓ

Els professionals de la medicina i la psicologia portaven segles centrant-se en els aspectes negatius i patològics del cos i la ment, i no en les actituds positives de les persones com la creativitat, la intel·ligència emocional, l’humor, la resiliència, etc. Per este motiu fins a l’any 2000 no es crea l’assignatura de Psicologia Positiva de la mà del professor Martin Seligman.

Si pensem en els nostres avantpassats més primitius i la conservació de l’espècie humana té sentit que l’esperança abundara entre els seus membres, servia com a potent incentiu per a fer l’amor i reproduir-se, per a buscar amb tenacitat els fruits, de la naturalesa i resistir a les agressions.

Analitzarem breument els enemics de l’optimisme: la desesperança, la indefensió i el pessimisme:

DESESPERANÇA

És, com el seu nom indica, la pèrdua de l’esperança. El filòsof Nietzche la considerava “la malaltia de l’ànima moderna”. Un estat en que es veuen debilitats o extingits l’amor, la confiança, l’entusiasme, l’alegria i la fe. És una espècie de frustració i impotència en què l’individu pensa que no és possible cap via per a aconseguir una meta o solucionar una situació negativa.

INDEFENSIÓ

Literalment l’acabe significa “sense defenses”. Quan el subjecte sent que no pot controlar el que li ocorre deixa d’intentar solucionar el seu problema i es torna passiu. La indefensió mantinguda té efectes devastadors, ens pot portar a la depressió i a la mort. El sentir-nos impotents davant de l’adversitat ens fa adoptar una disposició apàtica i derrotista, alimenta la debilitat i el fracàs i ens porta a la baixa autoestima, consumix la iniciativa i esgota l’esperança.

L’estrés crònic, la por, les fòbies i el dolor crònic, ens fan sentir indefensos davant del dia a dia i les activitats més quotidianes ens poden superar.

Tots naixem amb un antídot natural a la indefensió: la confiança, l’esperança i qualitats positives del caràcter que es desenvolupen els primers deu anys de vida. Si apareix l’abandó, els maltractaments, la crueltat i l’explotació el xiquet no els pot desenvolupar

PESSIMISME

La persona pessimista veu de forma negativa la seua realitat. En el seu extrem patològic el pessimisme pot emportar-nos a la depressió. No tots els pessimistes patixen depressió però tots els depressius són pessimistes (independentment de com foren abans de la depressió). Exemple de pensament:El meu dolor estarà sempre i anirà a pitjor”.

Com ens deia un article publicat en el País titulat “pandèmia de pessimisme” el bombardeig en els mitjans de comunicació de males notícies estén el pessimisme i les emocions negatives entre els espanyols. “Amb la que està caient”, és la crossa que s’ha instal·lat en les conversacions quotidianes. Este manto de tristesa i falta d’expectatives fa que hagen augmentat les consultes al metge de família per malestar psicològic.

 SALUT I OPTIMISME

A banda de les herbes medicinals fins al segle XIX se sabia molt poc sobre les causa de les malalties i com curar-les. La penicil·lina la va descobrir Fleming en 1928 i va tardar anys a comercialitzar-se. Fins fa poc l’eficàcia de la medicina va estar basada en l’efecte placebo, en llatí “m’agradarà”. Hui en dia s’ha demostrat que entre el 25 i 50% dels malalts es curen després d’ingerir substàncies que no afecten la seua malaltia.

Segons Sèneca en el 50 a.C. “L’anhel de curar-nos constituïx la mitat de la nostra salut”. Si açò és així, Què passa quan tenim un trastorn crònic com la fibromialgia? , els pensaments del tipus “No té solució” (Desesperança) o “No hi ha res que puga fer” (Indefensió), augmenten el nostre pessimisme i ens fan sentir-nos sense control sobre la malaltia. Per un altre costat les malalties són més suportables si coneixem les CAUSES i sobretot els REMEIS, per aquest motiu s’ha demostrat que la participació en grups terapèutics de suport psicològic està relacionada amb major esperança i qualitat de vida en pacients que patixen malalties cròniques.

Hi ha persones que després de ser diagnosticades de fibromialgia afirmen ser més feliços perquè han descobert les coses que de veritat importen en la vida, unint-se més amb els que tenen al seu costat.

*Exercici: pensarem que puntuació li donem a la nostra satisfacció amb la vida en general des de 0molt desgraciat” a 10molt feliç”.

Roberto, un enginyer de 46 anys que va quedar paralític després d’un accident greu en el seu treball va puntuar: 8, ho justificava d’esta manera: “Des de l’accident la meua vida ha adquirit un significat més profund. M’he convertit en millor persona, sóc més comprensiu amb els altres i estime molt més les coses xicotetes que abans considerava trivials” (La força de l’optimisme)

Encara et mantens en la mateixa puntuació o te la vols replantejar?

FUENTE:  

 Fibromialgia: Talleres Psicológicos.  (Alejandra Martín Fernandez. Psicóloga de Avafi) (cada socio/a tiene su ejemplar)

TRADUCCIÓN  A VALENCIANO:  Karmeta (original castellano en la GUÍA citada) 

Por Admin