AUTOESTIMA

 

COM AFECTA LA FIBROMIALGIA A L’AUTOESTIMA?

Em fa mal tot, estic cansat, no dorm bé, em fa mal el cap…..”. Quan ens plantegem l’autoestima en la Fibromialgia la pregunta hauria de ser “Com es pot tindre bona autoestima amb un problema de dolor crònic d’esta magnitud? “

Si ens preguntem: Qui sóc?, tendim a comparar-nos amb la imatge ideal que tenim de nosaltres mateixos, aquella que hem anat forjant un any darrere l’altre lluitant amb la vida. Però què passa quan sorgeix un trastorn de dolor crònic i de sobte dubtem de qui som?:

-  “Jo era activa, i ara no faig res”, “Jo era treballadora i ara estic de baixa”, “Jo era alegre i ara estic trist i irritable”…

L’autoestima va canviant amb nosaltres i es va adaptant a les noves circumstàncies de la nostra vida, no és el mateix ser fadrí que casat, tindre fills, ser treballador o amo d’una empresa. Si ens comparem contínuament amb la nostra imatge passada o amb un ideal impossible (perfeccionisme) no podrem avançar i la nostra autoestima es ressentirà.

A més pensa que alguna de les virtuts de què ens sentíem més orgullosos potser en realitat foren defectes que a la llarga ens han pogut perjudicar.

Qui sóc?: Jo sóc qui sóc:

No sóc el que hauria de ser

No sóc el que voldria ser

No sóc el que la meua mamà volia que fos

Ni tan sols sóc el que vaig ser

Jo sóc qui sóc.

Contes per a Pensar” Jorge Bucay (1999)

COMPONENTS DE L’AUTOESTIMA

L’autoestima està formada per diversos components que han de combinar-se entre si: autoamor, autoconcepte, heteroconcepte i autoconfiança.

1.       Autoamor

Contesta la següent pregunta de forma ràpida, sense pensar-la molt: qui és la persona més important de la teua vida?

Si la contestació no ha sigut:- “JO”, alt i clar tens un problema d’autoestima. Possibles causes:

  • Et fa vergonya admetre’l, no està bé vista socialment la persona que es vol.
  • Creus que és egoista posar-se  un en primer lloc.
  • Sempre anteposes als altres a tu mateix per a tot, inclús per a voler-te.

Tu eres la persona més important de la teua vida, eres el protagonista de la teua vida, si no et vols, si no et cuides, no podràs voler ni cuidar als altres i el que és més important, els altres no podran voler-te ni respectar-te.

L’amor a un mateix és a més un amor INCONDICIONAL “em vull ho faça bé (èxits) o ho faça malament (fracassos).

Reflexiona: “Quan sents que la teua vida és una muntanya molt molt alta, i tu et trobes molt molt xicotet t’has de voler més o menys?”

2.       Autoconcepte

L’autoconcepte és la imatge que tens sobre tu, dels teus defectes i virtuts. Pot ser real o no, és per tant una visió molt subjectiva.

Esta visió ha d’ajustar-se a la realitat, perquè si és excessivament positiva o negativa ens pot crear molts problemes:

 Per ex: una persona que creu que és més bona conduint del que en realitat és pot arriscar-se massa i tindre algun accident, i per un altre costat una persona que creu que conduïx pitjor del que ho fa pot evitar agafar el cotxe i cada vegada conduir pitjor o deixar de fer-ho.

3.       Heteroconcepte

L’heteroconcepte és la imatge que creiem que els altres tenen de nosaltres. Esta imatge pot condicionar el nostre autoconcepte (per ex: “ma mare sempre m’ha dit que sóc una inútil i al final jo també em considere una inútil en algunes coses”) o ser radicalment oposada (per ex: “tot el món diu que sóc molt guapo i jo em veig horrorós”).

T’importa l’opinió què tenen de tu els altres?, quina imatge intentes donar als altres?, amagues els teus defectes o les teues virtuts?

4.       Autoconfiança

L’autoamor, l’autoconcepte i l’heteroconcepte són components teòrics de l’autoestima, formen part del nostre interior, són íntims i privats. No obstant això l’autoconfiança és la part pràctica, és quan pas a l’acció, en funció d’ells.

Per ex. Si en l’autoconcepte considere que “sóc una persona que sap expressar-se bé”, i en l’heteroconcepte “tots els meus amics creuen que m’expresse bé”, tindré l’autoconfiança d’eixir com voluntari per a donar una xarrada en públic. Si ho faig bé enfortirà el meu autoconcepte i l’heteroconcepte, i l’autoamor, pel que en pròximes vegades tindré més confiança a passar a l’acció i això augmentarà la meua autoestima.

L’autoconfiança procedix de l’educació que ens han donat, els fracassos són presentats al xiquet com una conseqüència possible però no catastròfica dels seus actes. És recompensat tant per haver-ho intentat com per haver-ho aconseguit.

ALIMENT DE L’AUTOESTIMA

L’autoestima precisa satisfer dos grans necessitats:

Sentir-nos amats + sentir-nos competents

L’autoestima és un element mòbil i necessita ser alimentada sovint.

FUENTE:  

Guía Fibromialgia: Talleres Psicológicos.  (Alejandra Martín Fernandez. Psicóloga de Avafi)

TRADUCCIÓN  A VALENCIANO:  Karmeta (original castellano en la GUÍA citada) :

Por Admin